Cada any, entre els mesos de juliol i agost, les vinyes ens regalen un dels moments més visuals i simbòlics del cicle de la vinya: el verol.
És l'instant en què els raïms comencen a canviar de color, deixant enrere el verd intens per tenyir-se de tons vermellosos, porpres o daurats, segons la varietat. Però més enllà de la seva bellesa, aquest fenomen marca linici duna nova etapa: la maduració.
Què és el verol i per què és tan important?
Des del punt de vista agronòmic, el verol és el punt d'inflexió que defineix el final del desenvolupament cel·lular i l'inici de la maduració fisiològica de la baia . A partir d'aquest moment, la planta redistribueix els recursos: es redueix l'activitat fotosintètica a les fulles joves i s'intensifica el transport de fotoassimilats cap al fruit.
Aquest canvi es tradueix en:
- Increment de glucosa i fructosa a la polpa (acumulació de sucres).
- Reducció progressiva dels àcids orgànics (principalment màlic).
- Evolució d'antocians i tanins a la pell i les llavors (maduració fenòlica).
- Desenvolupament de precursors aromàtics clau per al perfil sensorial del vi.
A més, el verol ofereix informació pràctica per a la presa de decisions agronòmiques. És un marcador temporal que permet ajustar el calendari de verema i anticipar tractaments específics si les condicions climàtiques ho exigeixen.
Com interpretar el verol per anticipar la verema
El desenvolupament del verol ens permet anticipar el moment òptim de collita, que sol situar-se entre 15 i 20 dies després d'assolir el 100% del verol.
Però a més, la velocitat amb què es produeix aquest canvi ens parla de l'estat fisiològic de la planta:
- Verols ràpids i homogenis solen indicar una vinya equilibrada, amb una planta sana i ben nodrida.
- Verols lents, irregulars o asimètrics poden evidenciar estrès hídric, excés de càrrega o desequilibris nutricionals que comprometen la uniformitat de maduració.
En viticultura de precisió, el seguiment del verol es considera una de les mètriques naturals més útils per projectar el moment òptim de collita, que sol situar-se entre dues i quatre setmanes després dassolir el verol complet (100 % de canvi de color).
El desafiament a Clos Pons
A Clos Pons treballem tot l'any amb un objectiu clar: arribar al verol amb una planta saludable i equilibrada. Això ens permet assegurar una maduració homogènia i completa, clau per obtenir raïms amb el potencial necessari per elaborar vins expressius, elegants i amb identitat.
Cada decisió agronòmica (des de la poda fins al maneig del reg i la càrrega de raïms) està orientada a acompanyar la vinya en aquest camí. Un verol complet i uniforme garanteix condicions òptimes per a una maduració lenta, progressiva i homogènia.
Aquesta base és essencial per obtenir raïms amb bona concentració fenòlica, acidesa equilibrada i expressió varietal definida . Cada verol representa una etapa crítica que resumeix l'estat fisiològic de la vinya després de mesos de treball agronòmic. La seva evolució permet avaluar l'equilibri de la planta, anticipar ajustaments en el maneig i planificar amb precisió la verema.
Observar com el raïm canvia de color no és només un indicador visual: és una eina clau per prendre decisions amb impacte directe a la qualitat final del vi.
Tens cap dubte sobre aquest procés o sobre com l'abordem a Clos Pons? Escriu-nos i estarem encantats de respondre't.
Molt aviat anunciarem les dates de la jornada de la verema , una oportunitat única per viure en primera persona un altre dels moments clau del cicle anual. Et convidem a seguir-nos en xarxes socials o subscriure't a la nostra newsletter per no perdre-t'ho.
Fonts
- Hrazdina, G., Parsons, G. F. & Mattick, L. R. (1984). Physiological and biochemical events during development and maturation of grape berries . American Journal of Enology and Viticulture , 35(4), 220–227.
Veure publicació original (AJEV) - Cataldo, E., Fucile, M. G. & Mattii, G. B. (2022). Leaf Eco‑Physiological Profile and Berries Technological Traits on Potted Vitis vinifera L. cv Pinot Noir Plants , 11(13), 1735. doi:10.3390/plants11131735
Veure publicació original (Plants, MDPI) - Salazar Parra, CA (2011). Vida i canvi climàtic: estudi del procés de maduració de la baia en resposta a CO₂, estrès hídric i temperatura elevada . Tesi doctoral (Tempranillo), Universitat [Nom]. Publicació no disponible en obert.
Veure suport a SciSpace - Rafique, R., Ahmad, T. & Ahmed, M. (2023). Exploring key physiological attributes of grapevine cultivars under the influence of seasonal environmental variability . OENO One. [Accés restringit] Veure suport a SciSpace
- Pens, G. A. et al. (2014). Study of maturation of grapes (Vitis vinifera L.) grown in Dois Vizinhos, Paraná . Semina: Ciências Agrárias . [Accés restringit] Veure suport a SciSpace